Categoria: Recull de passes

Pasqua 2024: Toubkal i desert d’Erg Chebbi

Tot arriba i, a la fi, després de anys d’entrebancs, ses Kabretes aconseguirem posar de nou la passa a terres berbers.

Marraqueix en espera de nit i ens regala una imatge que fa palesa la il·lusió que tots sentíem per viure els dies.

La primera fita, l’alt Atles , la segona les terres d’en Hassan i el desert d’Erg Gebbi.

ASCENSIÓ HIVERNAL AL DJEBEL TOUBKAL ( 4.167 m.)

Imlil, on l’escena canvia completament: les motos ara són ases, la terra àrida canvia per rius, els renous es converteixen en silenci. Els pobles ínfims i les muntanyes es fonen en una sola imatge.

La il·lusió és manifesta
De camí a l’aventura.
Les cares expliquen moltes coses
una mirada enrera

I tot arriba, el matí es presenta ben fred i ventós. L’equip Kabreta és a punt!

les condicions metereològiques demanen un punt d’esforç extra.
el cim no es veu però i és!
I la immensitat fou nostra!

Per davallar cercàrem l’alternativa del cim del Tibheirine (3.887 m.) on el 1969 s’estavallà l’avió fet que malauradament acabà amb la vida de 8 persones.

Tibheirine
QUE REPIQUIN SES CAMPANES !!!!!

I ara toca davallar de nou cap a terres baixes en un matí que torna a ser gelat.

La satisfacció de la feina ben feta.
La realitat d’un altre món que fa pensar… i molt!

En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses només a l’abast dels atrevits.

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

EL DESSERT D’ERG CHEBBI

un món nou comença a obrir-se

Erg Chebbi no és àrid i rocallós sinó que està vestit de dunes que s’alcen orgulloses de la seva bellesa. Potser també una història de vida.

Neixen, totes plenes de vitalitat i energia, gaudeixen de sentir-se creixer, se saben belles i admirades, senten la sensació que el món és seu, potser només tenen indiferència pel que els envolta, però el vent és caparrut i estan predestinades a tornar humils.

Quan el vent té una direcció dominant, les dunes adquireixen la forma d’una C amb la part convexa en contra del vent dominant. Aquestes dunes generalment avancen, empeses pel vent. Les dunes petites atrapen les més grosses, amb les quals van fusionant i augmentant de mida. Quan la duna arriba a una grossària significativa, més de 4 a 6 m, comença a desprendre’s major quantitat de material per les dues puntes de la C, donant origen a noves dunes menudes, les quals, essent més ràpides que les grosses, es van allunyant de la duna mare.

I com que n’Alomar sempre fa els anys …: Festa!

una fantasia

Un lloc per dormir i mil imatges

Arribes, amb el teu nom de cascada que corre a banyar-se al mar, petit Ézaro, i ens trobes aquí, en les aigües de la resistència. Aquests dies especialment, però també dies, mesos, vides abans. I així serà tants anys i vides després. Perquè la resistència és una forma de vida, Ézaro, estranya i del tot lògica a la vegada. És un testimoni que ens passem de mà en mà, un secret que canten les àvies que cusen amb corall xarxes de paciència al fons del mar, una recepta que fan arribar a joves mariners que més amunt improvisen una balsa amb enginy i quatre fustes mal tallades. De vegades és en sentit contrari, i són els joves mariners els qui fan arribar el recordatori, la paraula clau, la pregunta de seguretat, a les àvies del fons del mar. No estic parlant-te de política, només. Et parlo d’això de viure, si és que és alguna cosa diferent.

i mil mirades, olors i colors d’un altre món

Actors:

Alomar, Patri, Xisco, Rosa, Eva, Cati, Tene, Joan Biel, Sart, Emilio, Lydia, Antònia, Miquel, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa

Kabretes de Ramadam

Un gaudi amb molts de Guaus!!!

Tot comença amb una primera passa

12-2023 Un pont als Pirineus d’enfora

El pont de desembre posàrem la passa a terres del Pirineu amb vistes a França i Espanya: Navarra, França (Nova Aquitània) i Osca.

Tinguèrem com a base d’operacions els Refugi de Belagua i d’allà férem les rutes que el temporal d’hivern ens va permetre.

La Pakiza de Linzola és la muntanya que separa les valls de Belagua i Zurita i arriba a una alçada de 2.105 m. Malauradament les condicions de la neu no ens permeteren fer cim i aturàrem la pujada als 1.600 m. al Collado de Larreria.

El pic d’Orhi és el primer dos mil del Pirineu de Navarra, amb una alçada de 2.019 m. és conegut com el rei d’Irati. Aquí haguèrem de lluitar contra neu i ventisca; i tot i que el vent ens espitjava de la cresta el férem ben nostre.

La idea del tercer dia era pujar el pic Anie però una vegada més el temps no ens ho va permetre, així que després d’arribar fins a la Pierre de saint Martin tornàrem a davallar cap a la comarca de Jacetania , en concret a la Selva Oza i férem una ruta pels meandres del riu Aragón Subordán al circ nevat de Aguas Tuertas.

El dia que feia quatre si bé el temps va millorar els núvols varen quedar ben aferrats a la muntanyes, tot i això ens dirigírem cap a Linza per fer-nos amb el Petrechema de 2.371 m.

En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses del temporal de fred i neu

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

Actors:

Joan, Alomar, Patri, Pere, Lina, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa

Kabretes serioses

Un gaudi amb molts de Guaus!!!

Tot comença amb una primera passa

Tadjikistan: Muntanyes de Fann 2023

El país més petit i desconegut de l’Àsia Central farcit quasi completament per un paisatge d’alta muntanya.

Les muntanyes de Fann es troben al noroest de Tadjikistan i la seva formació se’n va més enllà dels 60 milions d’anys. La combinació de muntanyes, llacs i valls verdes són un autèntica meravella natural.

7 dies travessant uns 50 km , on la màxima alçada assolida FOU el pas de Chimtarga (4.780 m).

Iniciàrem el trekking a Artuch i férem nit al campament d’alpinistes del mateix nom (2200 m). Durant els 3 dies següents férem nostre el llac de Kulicalon i el llac de Bibidjanat (2842 m) on fèrem nit,. Pujàrem cap al pas Alaudin (3757 m) i davallàrem al llac del mateix nom on retrobàrem nit (2786 m). Continuàrem el camí fins a donar amb els nostres ossos al Llac Mutnie (3490 m) “llac de fang”.

El dia que feia 4 ens anàrem acostant al nostre objectiu i muntàrem el nostre campament a l’anfiteatre del pic Chimtarga (4500 m), ben al·liens a la que s’acostava….

La nit s’engirgolà difícil i la tempesta de vent i neu ens va tenir mogudets!!!.

Finalment i més tard del que estaba previst en enfrontàrem de cara a la tempesta, el dia 5 arribàrem al pas de Chimtarga on el torb i el fred inundàven la vista, quan s’obrí tinguèrem un vertader espectacle de muntanyes en una sola mirada : Energia (5105 m) i Chimtarga (5489 m), davant l’anfiteatre dels llacs de Muntoe Zamok (5020 m),
Ganza Mayor (5306 m ), Ganza Menor (4946 m) y Krasnie Zori (4746 m), més enllà, al sud, la cordillera de Guissar y en al nord els pics de la cordillera de Zaravshan.

A partir d’aquí el trekking ja va anar de davallada, això sí! continuàrem trepijant neu tot partint cap a la vall del riu Zidon i fèrem nit al llac Allo Major (3110 m). Al dia següent continuàrem cap a la vall del riu Archimaydan per anar a cercar el llac Allo Menor (2340 m) on acabàrem el trekking.

KITADITATUKEJO

https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fkabretes%2Fposts%2Fpfbid0QYtRwvwkw6aZFDTuzzWub83ouCCet8ADenQCnfHnxSDnPYVDx5XCYJFBAmkDT8sEl&show_text=true&width=500

Pàgina en construcció

24-07-2023 Besiberri sud i Comaloforno

El cap de setmana de sant Joan, mentre uns jugaven a posar foc al món i els altres gaudien de la vida a Ciutadella posàrem la passa a terres de Boí per trepitjar allò que més ens agrada, la muntanya en majúscules!.

En definitiva, 2 3 mils en un dia i prop de 15 km amb un desnivell acumulat de 1.600 metres, … i un torrentereta de regal que va acabar amb un bany ben fresc!

Ambdues muntanyes formen part del Massís del Bessiberri i es troben en el terme municipal de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça; i dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Besiberri Sud (3023 m), el seu nom prové del basc “base-be erri”, contrada sota l’espadat.

Comaloforno (3029 m), Coma-lo-forno és coma de la forna; una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s’obre a la cresta d’aquest pic.

El trànsit del Besiberri sud al Comaloforno el férem grimpant per la cresta i la davallada la férem el més directe possible ballant entre les roques de granit, les geleres i les torrenteres que acaben el seu curs als distints estanys.

També posàrem a la nostra motxilla els estanys de na Gémena de Dalt i de Baix, els estanys Gelats i el coll d’Abellers.

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

Arribant als estanys de na Gémena poc després de passar la cabana del Llubriqueto

Vista des del Coll d’Abellers

Primera feina feta!

Cap al proper cim transitant pels 3 mils metres

Inici de la baixada

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

Actors:

Maria, Alomar, Antoñita, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa

Un gaudi amb molts de Guaus!!!

Tot comença amb una primera passa

10-04-2023 El sòtil i les boires de Galícia

Durant els dies de Pasqua de 2023 posàrem la processó i la passa a terres gallegues per trepitjar allò que de petits ens ensenyaren a l’escola: “Los montes Galaicos”.

En definitiva, 4 dies i prop de 52 km amb un desnivell acumulat de 2.850 metres.

A Ourense vàrem pujar al sòtil de los montes Galaicos acaronant 5 cims que superen els 2000 metres, Pena Trevinca (2.127 m), Pena Negra, Pena Surbia, Pena Trevinca Norte i Pico Puertas.

A Lugo ens endinsarem en els misteris del passat de la sierra de OsAncares i també aprofitàrem per pujar a la muntanya més alta de la província, el pico Mustallar (1.924 m).

I no tot va ser pujar muntanyes… , també ens vestirem la mirada amb boscos ancestrals de roures rebolls, castanyers i queijos,…, visitàrem pallozas i vérem hórreos, …. i ens cuidarem la panxa amb uns bons àpats de la terra, i tastàrem l’orujo!!!!

Grau de dificultat🥾: Poc difícil, Nivell 4 (v. nivells de dificultat).

Inici de tot, la ruta de las PALLOZAS a Os Ancares
No tenim més fotos d’aquest dia perquè na Tene ens va perdre el món de vista…
de partida 2n dia
Un ballet abans de pujar al Mustallar
Davallant la Pena Castilla
el Mustallar i la Pena Castilla des d’una altra persperctiva.

I arribà el dia de descans actiu i ruta de cotxe per passar de Lugo a Ourense

És bo tenir un objectiu al cap, però després de tot el que compte es el camí

I arribà el gran dia, el dia dels molts de 2 mils

El primer contacte amb la neu del dia
Pena Surbia
El blau aconseguir guanyar a la boira que fins aleshores ens mirava desafiant venir a veure’ns
FESTA a Pena Trevinca!!
Un dia llarg, intens i meravellós.

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

Actors:

Un gaudi amb molts de Guaus!!!

Tot comença amb una primera passa

El sostre de les Antilles 2022

Un nou aprenentatge de vida en estat pur, hem gaudint de la nova gent i de cada passa feta.

Les muntanyes més altes del Càrib i 102 km a les nostres cames plens de colors, esforç i companyonia formaran part de l’imaginari Kabreta per sempre més.

Dominicana amb la seva gent i la seva història, la seva manera de viure i el vincles antics i actuals amb la nostra terra, ens han permès emplenar un poc més el nostre fons de motxilla.

I a més a més, tot això marinat amb un grup de Kabretes excepcional que va estar sempre a l’alçada de totes i cada una de les circumstàncies i moments.

Hem passat fred i calor, hem nadat a rius i mar, hem remat, caminat, menjat, begut, cantat, xerrat, ens hem xopat!, però sobretot hem gaudit de viure i de riure.

Repartiment: Andreu, Lita, Lina, Tene, Marga, Antònia, Joan, Rafel, Romerito i jo mateixa, sa Kabreta Grossa.

17/08/2022 COMENÇA L’AVENTURA

Les cares ho diuen TOT
Les esquenes TAMBÉ!

Arribam al nostre primer destí: Santo Domingo

Adéu i moltes gràcies per l’acollida, seguim la passa …

Què ens depararà el futur???

Salto de Socoa

com a nins!!

Cap a Samana s’ha dit

Ens aturàrem a dinar a Monte Plata coneixedors que ens esperava un llarg camí però no tant!, el conductor no coneix la ruta com cal i tornam enrere pràcticament tot el camí que havíem fet al matí… però no faltaren rialles, cançons i ron per fer més curta la travessia.

Platans, tempestes, mal camí i vidres tintats, el nostre xofer li agarda acostar-se i pitar ben fort

Quan ens aixecàrem ens esperava aquesta petita meravella

I ara toca navegar i remar als Haitíses, reserva ecològica de Dominicana on podrem començar a ensumar les passes de la cultura Taina.

Aquesta sa més llesta de totes!

I posam rumb al rancho Don Lulú i el camí no ens deixa indiferents

primera trobada amb la yuca, el platan, el “pollo” i l’escusat… o era el resbost???

Arribam a la reserva de Loma Pica Espuela on començarem de valent el contacte amb la terra, el clima, la passa i la vida rural.

Primera lliçó

Pujada a la Loma Quita Espuela

2022-04-15 Hivernal Sierra Nevada

Travessa per les contrades de Sierra Nevada per damunt els 3.000 metres que ens permeté, a més d’enfilar-nos al cim més alt de la península (3.479 m.), endinsar-nos en un paisatge hivernal farcit de neu i gel.

Itinerari:  Trevélez (1.631m. )– Alto del Chorrillo – Refugio de Poqueira (2.500 m.) – Raspones de Rio Seco – Collado del Lobo (3.119 m.) – Refugio de Villavientos – Ref. de Poqueira – Loma del Mulhacén – Mulhacén (3.479 m.)- Mulhacén II (3.362 m.) – Alto del Chorrillo – Trevélez

Grau de dificultat: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

L’entorn bé va valer l’esforç del recorregut fet, que va combinar 37 quilòmetres i més de 3.150 metres de desnivell positiu i 2.630 metres de desnivell negatiu.

La ruta des del mirador de Trevélez (2.685 m.) va transcorre en condicions hivernals i ens va demanar progressar fent ús de material com grampons i piolet.

La neu i el blau ens ompleren de vida
a DALT DE TOT
EL MÉS AMUNT
a DALT DE TOT
LES MUNTANYES QUE NO ACABEN
MOLTS DE GUAUS
ALEGRIA KABRETA …i un italià d’incògnit!, la muntanya sempre regala amics.
El nostre ÀNGEL, gràcies!
Arribada a Trevélez: molts d’esforços, mirades, rialles, paraules, mans esteses, passes i records a la motxilla.
FEINA BEN FETA!

I per acabar deixarem volar la imaginació per fer-nos bandolers per un dia:

Actors: Miquel, Marga Alomar, Andreu, Tene, Sebas, Antònia, Rosa, Lina i jo mateixa: sa Kabreta grossa

Travessa Montserrat 360 º

2021-10-29 Travessa Montserrat 360º

Travessa per les contrades de la serra de Montserrat que ens permeté endinsar-nos en un paisatge farcit d’homonets de pedra que ens vigilaven.

Itinerari:  Monistrol de Montserrat – sant Pau vell – sa Roca Foradada – Refugi d’Agulles Vicenç Barbé – Montgrós – Sant Jeroni-Alberg de Montserrat – Monistrol de Montserrat

Grau de dificultat: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

L’entorn bé es va valer l’esforç del recorregut fet que va combinar 35 quilòmetres i més de 3.700 metres de desnivell positiu.

La ruta en alguns dels seus trams transcorre per terrenys irregulars i tiranys i a qualque pas ens demanà l’ús de la grimpada.