Crònica en elaboració
Viatge de muntanya que combina dues activitats ben distintes: activitats de muntanya hivernal a la Vall de Boí (Lleida) i excursions per camins equipats a les Agulles de Montserrat.
Mentre tant un tast a facebook:
Muntanyes i aprenentatge de vida en majúscules
Anàrem a les regions més remotes de les terres Altes Orientals d’Àlbània per la ruta de l’Alt Scardus.
Deixàrem la passa per camins construïts al segle II aC pels romans, de qui en diuen que, en el seu transit per aquestes terres i davant els espectaculars colors del paisatge exclamàven bocabadats Scardus, scardus! (“colorit”).
En el nostre trekking posàrem la bota per indrets ben autèntics, salvatges i poc transitats del Parc Natural de Korab-Koritnik, on es troba la muntanya de Korab (2.764 m), el cim més alt d’Albània i Macedònia del Nord, i la frontera natural entre aquests dos països.
En breu tota la crònica, de moment un tast de la publicació a Facebook
Durant els dies de Pasqua de 2025 posàrem la processó i la passa a terres d’Euskadi per trepitjar allò que de petits ens ensenyaren a l’escola: “Los montes Vascos”.
En definitiva, 5 dies i prop de 62 km amb un desnivell acumulat de 4.200 metres.
Posàrem la passa al parc nacional d’Urkiola, la serra d’Aralar i la llanada d’Araba. Cada espai natural té la seva personalitat pròpia, habitants i costums singulars i una flora i fauna canviant que aporta una riquesa inigualable.
Férem nostres 5 de les muntanyes més emblemàtiques d’Euskadi: Anboto, Aitxuri, Aizkorri, Txindoki i Gorbeia. I també ens acostàrem a jugar amb la roca i el mar als penya-segats de Fliysch.
I no tot va ser pujar muntanyes… , també ens vestirem la mirada amb boscos ancestrals de faigs centernaris, castanyers, i espectaculars praderies, …, visitàrem pobles autèntics, …. i ens cuidarem la panxa amb uns bons àpats de la terra, i tastàrem la sidra!!!!
Grau de dificultat🥾: Moderat, Nivell 4 (v. nivells de dificultat). ⚠️En condicions hivernals el nivell s’incrementarà a 5, Difícil
Gorbeia, és el cim més alt del massís muntanyenc del mateix nom, es troba a cavall entre les províncies d’Àraba i Biscaia. El seu cim és coronat des de 1899 per una creu metàl·lica. Altitud de 1.482m.
L’Aitxuri, és el cim més alt d’Euskadi
I arribà el dia que la méteo ens obligar a fer un descans actiu per Zumania
La població de Zumaia, que amaga un dels espais naturals més sorprenents d’Europa. Els seus penya-segats guarden un secret geològic anomenat flysch. Aquest fenomen, que es desenvolupa al llarg de 8 km de costa, és com un gran llibre obert, un telescopi que ens permet observar 60 mil milions d’anys de la història de la terra, inclosa la gran extinció dels dinosaures. Per aquest motiu, el 2015, va ser declarat Patrimoni Mundial de la Unesco.
I arribà el dia següent i sortírem ben VALENTS cap al parc natural d’Urkiola ….
sense paraules
.
Kabretes banyades
.
.
I anam cap al darrer dia
El Txindoki (Lanurrari), conegut com el “Cervino basc” a la serra d’Aralar de Guipúscoa. Altitud de 1.346 m. D’aquesta muntanya es diu que és la llar de Mari, deesa del l’olim basc, segons l’estació de l’any se la podia veure amb el carro de foc fent passejades cap a l’Aizcorri.
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors: Lina, Patri, Joan Biel, Evita, Marga Alomar, Bea, Tomeu, Tene, JuanFran, Miquel, Marga Sart, Andreu, Antònia, Eva i jo mateixa, sa Kabreta Grossa.
Un gaudi amb molts de Guaus!!!
Per Tots Sants, mentre d’altres anaven de Halloween’s, morts i cementiris, nosaltres posàrem la passa a les serralades de Lleó per gaudir dels seus gegants.
Els seus paisatges farcits de cims que superen els 2000 m., la tranquil·litat dels seus pobles, la sensació de viatjar al passat, i la seva gastronomia autòctona no ens varen decebre gens.
El primer dia anàrem a la Peña Ubiña (2.507 m), al parc natural de Babia i Luna. Aquesta és la muntanya més emblemàtica de Lleó i una de les més altes de la serralada cantàbrica. Crestes i boires ens acompanyaren tot el dia.
El sendemà va tocar pujar Las Tres Marías, les reines del Alto Bernesga, per conquerir-les crestajàrem per 4 muntanyes que guaiten la vall d’Arbas, Pico Palero (1.883 m), María de enmedio (1.913 m), María de los Corros (1.964 m) i la Peña Esquina (1.951 m).
El tercer dia fou el dia de la tardor en majúscules, el bosc de Boyariza va posar la tardor al nostres peus, farcit de fagedes i líquens. Per afegitó férem part de la ruta per dins el barranc. Per sortir-ne ens encamallarem a la serra per pujar al Pico de la Silla (1.818 m).
Per acabar el viatge férem una caminada al Lago del Valle, al valle de Somiedo (Astúries), lloc de somni que té el seu origen a un antic glaciar i ens donà una visió ample farcida de valls i serralades.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Alomar, Patri, Bea, Antònia Amengual, Marilén, Antònia Alarcón, Eva i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Un gaudi amb molts de Guaus!!!
Tot arriba i, després de lluitar amb mil entrebancs i sorpreses, que malauradament només pot explicar el canvi climàtic, ses Kabretes aconseguirem posar la passa a terres xineses, concretament a la província de Sichuan, al SW del país, on coneguérem dues cultures de vida distintes, la tibetana i la xinesa de Shan.
La primera fita, ACONSEGUIR ARRIBAR i començar a saber de què anam!
Pel camí la tristor i una GALTADA DE REALITAT d’e que’aquelles que diuen: “ara ho tens tot i d’aquí un segon no tens res!”
ACLIMATACIÓ A 4.000 metres
Kangding és la capital de la prefectura autònoma tibetana de Ganze, i és una ciutat important de l’antiga Ruta del Tè i també una de les principals portes d’entrada al Tibet des de Chengdu Sichuan.
Per avesar-nos a l’alçada fent una caminada des del pas de Yajiageng, pas de muntanya entre Kangding i Hailuogou (Moxi).
TREKKING GONGGA SHAN: UNA MIRADA AL MINYA KONKA
A la nit una bona ploguda i al mati es presenta ben fred i boirós. L’equip Kabreta és a punt!
LA SATISFACCIÓ DE LA FEINA BEN FETA!
La màgia del lloc i del moment
Partim de bon matí després d’haver-nos aixecat amb les tendes ben gelades.
Per arribar al llac haguèrem de pujar fins als 4500 m, la pujada permet contemplar imatges espectaculars de la serralada del Minya Konka. El camí és empinat però senzill i per primera vegada durant el trekking ens trobam amb turistes xinesos que fan una pujada a cavall.
Una amiga de na Maria
En davallar del llac agafàrem un transport local que ens dugué fins al poble de Tsemed per una cargolada pista de muntanya.
En deixar els cotxes torna a començar la marxa
Després de dormir ben a pler de bon matí, amb algunes baixes, partírem per amunt per acostar-nos a les glaceres de Minya konka (4.750 m), caminàrem aproximadament 8 km.
Nets amb cervesa i coca cola
En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses només a l’abast dels atrevits! MOLT BONA FEINA EQUIP!
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
“Torno de la dolçor de les muntanyes
i de veure el mar blau de dalt dels cims:
tot era ple de llum i alegria;
pels plans brillaven tremolant els rius.
Tot era prop i lluny, i tot tenia
com una resplendor d’eternitat;
aquell repòs que l’ànima somnia
per quan aquest camí s’haurà acabat.”
Joan Maragall
VIDA A SICHUAN
I S’ACABÀ LA MUNTANYA I ANÀREM A CERCAR COM VIVIA LA GENT DE LLUNY
Duwuque un lloc que deixa de manifest la juguera de la natura
Deixam el Tibet i toca un viatge llarg, molt llarg cap a la prefectura de Leshan.
Turisssstes a Jieyingting
Bocabadats quedarem d’aquest costum festiu per acabar amb la sensació de calor i humitat del lloc
mon pare sempre va tenir ganes que el passejassin en un carretó (vagi per ell!)
Visita a Dujiangyan, construcció que forma un sistema de reg des de fa més de 2000 anys i que té com a principal objectiu prevenir de les inundacions a Chengdu.
Qingchengshan, un dels bressols de la religió Taoista a la Xina (qingcheng, significa muntanya verda).
“si camines tot sol aniràs més ràpid, si camines acompanyat arribaràs més lluny“
i COMENÇAM LA TORNADA: I tinguèrem de nou sorpresa! perquè una tempesta ens va tornar provocar un retard i vàrem perdre el vol de HANGZHOU
I tot arriba …
Adéu a mil mirades, olors i colors d’un altre món
Actors:
Joan Miquel, Joan Totsol, Albert, Tomàs, Eva, Antònia, Tene, Marilén, Tomeu, Manela, Tià, Antonyita, Maria, Carmen, Antònia Calvo, Miquel, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Nǐ hǎo a tots i totes, com ja sabeu sóc home de poques paraules però Aquest pic, no me puc aguantar més 
Referent a na Marga 干得很好，非常感谢, Andreu 我不会原谅你抛弃我, Tene 永远不要停止微笑, Miquel 你像熊猫一样打呼噜，但我很高兴和你共用一个房间。Manela 唯一有胆量去西藏游泳的人, Tomàs 花人, Antoniassssss 没有你，这将不再是同样的旅程, Tià 总是愿意帮助你, Marilen 有着钢铁般道德的女孩, Joan 感谢您的太极拳课程, Carmen 你说得我头晕了，一个吻, María 哇，你的体力比我好, Tomeu 祝贺昨天, Eva 来自半岛的女孩 但如果你感觉不好，下次旅行就会更好。
Teníu amb compte que el meu Xinès no és perfecte i el Mallorquí tampoc 
很高兴和你一起旅行，很快再见
Coses d’en Joan Totsol …
Un gaudi amb molts de Guaus!!!
A final de juny, mentre d’altres anaven de festes, foc i bruixes, nosaltres posàrem la passa a terres del Pirineu de França a la zona de la Catalunya nord per gaudir dels seus gegant a l’Alta Cerdanya i al Capcir.
Tinguèrem com a base d’operacions una caseta a Formigueres on poguerem gaudir de valent de la seva gent i l’essencia de la flama del Canigó. i posàrem la passa al cim més alt dels Pirineus Orientals, el Carlit (2.921m) i a la serra del Capcir, Pic Madrès (2.459m) i Roc Negre (2.456m).
El primer dia férem una circular per la serra del Madrés des del refugi dels Estagnols.
El Roc Negre és una muntanya de 2.457 metres d’altitud del límit entre les comunes de Censà, Mosset i Noedes, tots tres de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Als seus peus, al sud-est, es troben els anomenats Estanys de Noedes, cantats al Canigó per Jacint Verdaguer, el Gorg Blau i el Gorg Estelat.
El roc de Madrès de 2.469 metres és el cim més elevat del massís de Madres, i es troba la mateixa carena que el roc Negre.
La Pica del Carlit, és una muntanya de 2.921 metres d’altitud del terme comunal d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l’Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. Es la muntanya més alta de tota la Cerdanya i de la Catalunya del Nord.
Per pujar al Carlit passàrem per una desena de petits llacs d’origen glacial. La ruta començà al gran embassament de les Bulloses i pujàrem per la zona lacustre fins al coll Colomer, després progressàrem per l’aresta tot fent alguna petita grimpada que el vent va posar la banya a fer-la un poc més difícil, i acabàrem coronant la muntanya més alta de la Cerdanya i del Pirineu Oriental.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Alomar, Patri, Pere, Sart i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Un gaudi amb molts de Guaus!!!
A primers de maig ens posàrem en marxa per conèixer l’alta muntanya d’una manera diferent, i tal i com si fossim en temps dels bandolers ens férem a les seves terres a dalt d’un cavall.
Els dies abans havia nevat de valent a la zona i haguèrem de fer alguns canvis a l’hora de dormir i… sabèrem llavors què era fer nit a un cortijo.
Estanys, rierols i pastures, combinats amb les altes muntanyes nevades i el cel infint ens regalaren una experiència idíl·lica.
El nostre sòtil fou el pico Alcazaba que, amb 3.371 metres, és el cinquè cim d’Espanya, pel que fa a l’alçada, darrere el Teide, el Mulhacén, l’Aneto i la Veleta.
Grau de dificultat🥾: Moderat, Nivell 4 (v. nivells de dificultat).
Aquesta activitat ens vestí l’ànima per sempre amb nou amic.
I un grupet partírem a peu cap a l’Alcazaba
Curritas!!
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Els cavalls !! i , Andreu, Tomeu, Rocio, Elisabet, Antonio, José Antonio, Marilén, Albert, Cristina i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Un gaudi amb molts de Guaus!!!
Tot arriba i, a la fi, després de anys d’entrebancs, ses Kabretes aconseguirem posar de nou la passa a terres berbers.
La primera fita, l’alt Atles , la segona les terres d’en Hassan i el desert d’Erg Gebbi.
ASCENSIÓ HIVERNAL AL DJEBEL TOUBKAL ( 4.167 m.)
Imlil, on l’escena canvia completament: les motos ara són ases, la terra àrida canvia per rius, els renous es converteixen en silenci. Els pobles ínfims i les muntanyes es fonen en una sola imatge.
I tot arriba, el matí es presenta ben fred i ventós. L’equip Kabreta és a punt!
Per davallar cercàrem l’alternativa del cim del Tibheirine (3.887 m.) on el 1969 s’estavallà l’avió fet que malauradament acabà amb la vida de 8 persones.
I ara toca davallar de nou cap a terres baixes en un matí que torna a ser gelat.
En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses només a l’abast dels atrevits.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
EL DESSERT D’ERG CHEBBI
Erg Chebbi no és àrid i rocallós sinó que està vestit de dunes que s’alcen orgulloses de la seva bellesa. Potser també una història de vida.
Neixen, totes plenes de vitalitat i energia, gaudeixen de sentir-se creixer, se saben belles i admirades, senten la sensació que el món és seu, potser només tenen indiferència pel que els envolta, però el vent és caparrut i estan predestinades a tornar humils.
Quan el vent té una direcció dominant, les dunes adquireixen la forma d’una C amb la part convexa en contra del vent dominant. Aquestes dunes generalment avancen, empeses pel vent. Les dunes petites atrapen les més grosses, amb les quals van fusionant i augmentant de mida. Quan la duna arriba a una grossària significativa, més de 4 a 6 m, comença a desprendre’s major quantitat de material per les dues puntes de la C, donant origen a noves dunes menudes, les quals, essent més ràpides que les grosses, es van allunyant de la duna mare.
I com que n’Alomar sempre fa els anys …: Festa!
Un lloc per dormir i mil imatges
“Arribes, amb el teu nom de cascada que corre a banyar-se al mar, petit Ézaro, i ens trobes aquí, en les aigües de la resistència. Aquests dies especialment, però també dies, mesos, vides abans. I així serà tants anys i vides després. Perquè la resistència és una forma de vida, Ézaro, estranya i del tot lògica a la vegada. És un testimoni que ens passem de mà en mà, un secret que canten les àvies que cusen amb corall xarxes de paciència al fons del mar, una recepta que fan arribar a joves mariners que més amunt improvisen una balsa amb enginy i quatre fustes mal tallades. De vegades és en sentit contrari, i són els joves mariners els qui fan arribar el recordatori, la paraula clau, la pregunta de seguretat, a les àvies del fons del mar. No estic parlant-te de política, només. Et parlo d’això de viure, si és que és alguna cosa diferent.“
i mil mirades, olors i colors d’un altre món
Actors:
Alomar, Patri, Xisco, Rosa, Eva, Cati, Tene, Joan Biel, Sart, Emilio, Lydia, Antònia, Miquel, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Un gaudi amb molts de Guaus!!!
El pont de desembre posàrem la passa a terres del Pirineu amb vistes a França i Espanya: Navarra, França (Nova Aquitània) i Osca.
Tinguèrem com a base d’operacions els Refugi de Belagua i d’allà férem les rutes que el temporal d’hivern ens va permetre.
La Pakiza de Linzola és la muntanya que separa les valls de Belagua i Zurita i arriba a una alçada de 2.105 m. Malauradament les condicions de la neu no ens permeteren fer cim i aturàrem la pujada als 1.600 m. al Collado de Larreria.
El pic d’Orhi és el primer dos mil del Pirineu de Navarra, amb una alçada de 2.019 m. és conegut com el rei d’Irati. Aquí haguèrem de lluitar contra neu i ventisca; i tot i que el vent ens espitjava de la cresta el férem ben nostre.
La idea del tercer dia era pujar el pic Anie però una vegada més el temps no ens ho va permetre, així que després d’arribar fins a la Pierre de saint Martin tornàrem a davallar cap a la comarca de Jacetania , en concret a la Selva Oza i férem una ruta pels meandres del riu Aragón Subordán al circ nevat de Aguas Tuertas.
El dia que feia quatre si bé el temps va millorar els núvols varen quedar ben aferrats a la muntanyes, tot i això ens dirigírem cap a Linza per fer-nos amb el Petrechema de 2.371 m.
En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses del temporal de fred i neu
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Joan, Alomar, Patri, Pere, Lina, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Un gaudi amb molts de Guaus!!!
