Itinerari: s’Aqüeducte – Castellot d’en Coll (833 m) – broll des Frontó -pas de ses Coves – pas de son Nebot – coll des Romaní – font Bona- torrent des Pixarell -s’Aqüeducte.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).
Temps aproximat de l’activitat⌛ : 7 hores. Llargada 🚶♀️: 8,5 km.
Desnivell acumulat aproximat:🔼752 m. 🔽 900 m. Alçada màxima ⛰ 1.010 m.
Aquesta ruta transcorre per ses contrades d’Escorca
Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de les muntanyes i penya-segats des Castellot i de son Nebot. La ruta és intensa i férem ús de la grimpada amb majúscules.
Començam a l’aqüeducte i torçam cap a l’oest per cercar un pas innominat que ens durà cap a la pressa del Gorg Blau.
Primer ens encamellàrem a n’es Castellot d’en Coll i després grimpàrem pels roquissars des Frontó de sa Mola i es puig de son Nebot.
La tornada la férem pel conegut pas de son Nebot i el torrent dels Pixadells.
Els paisatges oberts cap a Pareis i l’adrenalina de transitar per les parets i roquissars de la zona en llocs ben solitaris de ben segur no varen decebre a ningú.
Actors: Tene, Patri, Maria José, Mauro, Maria, Carmen, Mia, Sart, Ana, Alomar, Albert, Sergio, Antònia i jo mateixa, sa kabreta major.
Dates: Del 05-12-2025 al 10-12-2025(Existeix la possibilitat, per qui ho necessiti, de fer només les activitats de Lleida i avançar la tornada a dia 08-12-2025)
Viatge de muntanya que combina dues activitats ben distintes: activitats demuntanya a la Vall de Boí (Lleida) i excursions per les Agulles de Montserrat.
Tindrem una base d’operacions a cada zona, una a un poblet de muntanya de la Vallde Boí i l’altra a Monistrol de Montserrat.
Al Pirineu de Lleida combinarem les rutes a peu amb ascensions de muntanya; Aquestes activitats, si hagués nevat prèviament, podrien demanar-nos de fer ús de material hivernal. (En aquest cas ja s’informaria de la necessitat del material a portar).
Pic Roi (2.575 m.) i pic Fenarroi (2.540 m.), des del Balneari de Boí cap a la vall dels estanys Roi. Panoràmica extraordinària de l’Aneto, Russell, Vallhiverna, punta Alta, Coma-lo-forno, Besiberri S, Avellers, Punta Senyalada, Baserca, Escobedieso, Turbó, Cotiella, entre els mes destacats.
Opció B en cas de força neu: El Bony de la Redona(2.626 m.), en assolir el cim, les vistes ens posaran als ulls tot l’entorn de la zona i també entre d’altres l’Aneto i Monte Perdido. Activitat amb raquetes.
Punta alta de Comalesbienes (3.014 m.), dins el Parc Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és el punt culminant del nucli de cims situades a l’est de l’embassament de Cavallers. Perfecte mirador del massís dels Besiberris, el circ de Colieto i la pica d’Estats.
El dia que ens acomiadarem dels Pirineus aprofitarem per posar el Romànic als nostres ulls i a la vegada també per estirar les cames abans de partir cap a Montserrat . Farem una ruta de Erill la Vall fins a Barruera, seguint el camí de ferradura que feia servir la gent de fa 70 anys quan encara a la Vall no hi havia carreteres.
Travessa d’Agulles y Frares Encantats es una gran clàssica de Montserrat, permet recórrer gran part de l’entorn per passos equipats regalant-nos adrenalina i també un paisatge de somni.
Camí equipat de la Canal del Moro (K4) i canal d’Avellaners
Exigència física: Necessitam gaudir de una bona condició física i un hàbit suficient en rutes de mitja i alta muntanya.
Dificultat tècnica: Les rutes, en alguns dels seus trams, transcorren per terrenys irregulars i sense camí definit. També haurem de fer ús de la grimpada.
Si haguèssim de progressar amb neu haurem de fer ús dels material necessaris per aquesta superfície.
Per fer les rutes de Montserrat s’haura de portar material de fortuna o arnès lleuger i casc.
Itinerari:
05-12-2025 Viatge Palma – Barcelona – Erill la Vall 🛫🚘
06-12-2025 Pic Roi (2.575 m.) i pic Fenarroi (2.540 m.)🐐 13 km Desnivell 🔼🔽1.110 m
Opció B: Bony de la Rodona🐐 8 km Desnivell 🔼🔽940 m
07-12-2025 Punta Alta de Comalesbienes 🐐 Distància 13,5 km Desnivell 🔼🔽1.510 m
08-12-2025 Ruta Romànic. 🐐 8 km 🚘 sortida cap a Monistrol de Montserrat
09-12-2025 Travessa d’Agulles i Frares🐐 Distància 7 km Desnivell 🔼🔽880 m
10-12-2025 Canal des Moro 🐐 5 km 🚘 Tornada cap a Palma🛫
Inscripció
Correu electrònic a kabretesmallorca@gmail.com abans del 9-11-2025 indicant: Nom i llinatges, número de dni, data de caducitat, data de naixement, localitat de residència i número de mòbil del/s participant/s. Adjuntar també còpia de l’ingrés.
Dades a tenir en compte per aquest viatge: . PLACES LIMITADES PREU estimat 560 € Aquest preu és orientatiu i és podrà veure modificat, a l’alça o a la baixa, en virtut de la cotització del transport i del número de participants.
Perquè la inscripció tingui efectes s’ha de fer un primer ingrés de 250 € al compte que s’indicarà després de fer la inscripció.
El següent i darrer ingrés es farà seguint les instruccions del grup de whatsapp que es crearà a l’efecte.
Inclou: Guia de muntanya, passatges d’avió, trasllats interiors, hotel a la Vall (Mitja pensió), hotel de Monistrol de Montserrat (només pernocta). No Inclou: Benzina, i resta de menjades fora de les esmentades
Material individual imprescindible: Tallavents, roba d´abric, roba tèrmica, transpirable i còmoda, pantalons llargs i calcetins de muntanya, plomes, botes de muntanya, guants d’hivern, braga i gorro. Polaines. Roba d’aigua i funda impermeable per a la motxilla. Ulleres de sol, crema solar, protecció per als llavis. Motxilla de muntanya adequada 30-35 litres de capacitat. Frontal o llanterna. Farmaciola personal. ⚠️Casc, arnés lleuger o material de fortuna.(I si les condicions del medi ho fan necessari: Raquetes de neu, grampons, bastons i piolet).
Itinerari: Ermita de la Victòria – coll des Pedregaret – torrent de s’esquena des Porrassar – paret de s’esquena des Porrassar – puig des Boc (343 m) – coll de s’Engolidor – sa Talaia d’Alcúdia (446 m) – pla de sa Talaia – Ermita de la Victòria
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).
Temps aproximat de l’activitat⌛ : 5 hores. Llargada 🚶♀️: 7,2 km.
Desnivell acumulat aproximat:🔼752 m. 🔽 744 m. Alçada màxima ⛰ 449 m.
Aquesta ruta transcorre per ses contrades dÁlcúdia.
Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de les muntanyes i penya-segats d’Alcúdia. La ruta, sobretot en el tram de pujada, és intensa i férem ús de la grimpada amb majúscules.
Començàrem a l’ermita de la Victòria, pel camí que s’empra per pujar a excursions clàssiques de la contrada.
Davallàrem seguint la torrentera fins ben a ran del penya-segats que guaiten el mar, i desafiàrem la davallada fins arribar vora mar. Aquí ens giràrem en rodó per encarar l’esquena des Porrassar en tota la seva magnitud.
Un cop aconseguit l’objectiu ens permetérem fer les crestetes que ens havien de dur fins al puig des Boc.
La tornada la férem per la ruta clàssica que puja fins a s’Atalaia i davalla fins a s’ermita.
Els paisatges oberts cap el mar i l’adrenalina de transitar per les parets i roquissars de la zona en llocs ben solitaris de ben segur no varen decebre a ningú.
La paret que ens espera desafiant
Actors: Tene, Patri, Lina, Miquel, Carmen, Mia, Sart, Alomar, Albert, Tene i jo mateixa, sa kabreta major.
Per Tots Sants, mentre d’altres anaven de Halloween’s, morts i cementiris, nosaltres posàrem la passa a les serralades de Lleó per gaudir dels seus gegants.
Els seus paisatges farcits de cims que superen els 2000 m., la tranquil·litat dels seus pobles, la sensació de viatjar al passat, i la seva gastronomia autòctona no ens varen decebre gens.
El primer dia anàrem a la Peña Ubiña (2.507 m), al parc natural de Babia i Luna. Aquesta és la muntanya més emblemàtica de Lleó i una de les més altes de la serralada cantàbrica. Crestes i boires ens acompanyaren tot el dia.
no se pot contar sense riure …
El sendemà va tocar pujar Las Tres Marías, les reines del Alto Bernesga, per conquerir-les crestajàrem per 4 muntanyes que guaiten la vall d’Arbas, Pico Palero (1.883 m), María de enmedio (1.913 m), María de los Corros (1.964 m) i la Peña Esquina (1.951 m).
El tercer dia fou el dia de la tardor en majúscules, el bosc de Boyariza va posar la tardor al nostres peus, farcit de fagedes i líquens. Per afegitó férem part de la ruta per dins el barranc. Per sortir-ne ens encamallarem a la serra per pujar al Pico de la Silla (1.818 m).
Per acabar el viatge férem una caminada al Lago del Valle, al valle de Somiedo (Astúries), lloc de somni que té el seu origen a un antic glaciar i ens donà una visió ample farcida de valls i serralades.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Alomar, Patri, Bea, Antònia Amengual, Marilén, Antònia Alarcón, Eva i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Itinerari: Urbanització son Olesa – mirador de s’Escaleta – pas d’en Colom – mirador del Pi sec – sa Tenassa – font de s’Hort de sa Cova – s’Esteparei – pas de s’Escaleta II – urbanització de son Olesa
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).
Temps aproximat de l’activitat⌛ : 6 hores. Llargada 🚶♀️: 9 km.
Desnivell acumulat aproximat:🔼506 m. 🔽 497 m. Alçada màxima ⛰ 401 m.
Aquesta ruta transcorre per ses contrades de Valldemossa.
Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana. La ruta, sobretot en el tram de davallada, fou intensa i en alguns trams transcorre per tiranys farcits de matolls.
Començarem a la urbanització de son Olesa i, qual Kabretes, cercarem el millor camí per tocar el mar. L’estat del mar no ens va permetre un merescut capfico.
Després caminàrem suspesos damunt el mar per damunt ses Basses i sa Cadireta fins arribar al codolar de s’Hort de sa cova .
La tornada la fèrem per les parets de davall la urbanitzacío George Sand.
Els paisatges oberts cap el mar i els cingles emblemàtics que tinguérem a l’abast, afegit al tacte de la roca nua de ben segur no varen decebre a ningú.
Actors: Marilén, Sebas, Joan Biel, Lina, Ulises, Miquel, Tomeu, Carmen, Fabi, Mia, Fran, Alomar, Manela, Albert, Tene i jo mateixa, sa kabreta major.
Tot arriba i, després de lluitar amb mil entrebancs i sorpreses, que malauradament només pot explicar el canvi climàtic, ses Kabretes aconseguirem posar la passa a terres xineses, concretament a la província de Sichuan, al SW del país, on coneguérem dues cultures de vida distintes, la tibetana i la xinesa de Shan.
Una imatge que fa palesa la il·lusió que tots sentíem per viure els dies.
La primera fita, ACONSEGUIR ARRIBAR i començar a saber de què anam!
Pel camí la tristor i una GALTADA DE REALITAT d’e que’aquelles que diuen: “ara ho tens tot i d’aquí un segon no tens res!”
ACLIMATACIÓ A 4.000 metres
El riu Zhedu va molt ple fruit de les barrumbades que la zona a sofert aquest estiu.
Kangding és la capital de la prefectura autònoma tibetana de Ganze, i és una ciutat important de l’antiga Ruta del Tè i també una de les principals portes d’entrada al Tibet des de Chengdu Sichuan.
Per avesar-nos a l’alçada fent una caminada des del pas de Yajiageng, pas de muntanya entre Kangding i Hailuogou (Moxi).
La il·lusió es manifesta, a la fi ens posam les botes! Començam a ensumar-nos que ens haurem d’anar fent a la vida dels IACS
TREKKING GONGGA SHAN: UNA MIRADA AL MINYA KONKA
De Laoyulin (3.600 m.) cap a Liangcha (3.850 m): uns 11 km., ascendint gradualment i seguint el curs del riu fins arribar al nostre campament.
Les cares expliquen moltes coses
De Liangcha (3.850 m) cap a Riuwqi (4.250 m): uns 11 km., ascendint gradualment i seguint el curs del riu fins arribar al nostre campament.
A la nit una bona ploguda i al mati es presenta ben fred i boirós. L’equip Kabreta és a punt!
les condicions metereològiques demanen un punt d’esforç extra.el riu va ben viu!un parell de Kabretes amb un parell de xinesos que trobàremun parell de guapos i guapes!
De Riuwqi (4.250 m) cap a Daddomain (4.000 m) passant per Riuwqi Pass (4.950 m) : uns 14 km., ascendint gradualment fins arribar al pas per un terreny esquerp de mil bocins de pissarra. Després, per davallar cap al nostre campament ho férem primer en vertiginosa capavallada i continuàrem després seguint el curs del riu davant un paissatge farcit de muntanyes i glaciars.
Na Tene i n’Albert, tot i que fan bona cara, tornaren enrere perquè el mal d’alçada els va fer una mala passadaEl passssssss !QUE REPIQUIN SES CAMPANES !!!!!Aquí un amic
Del camp de Daddomain (4.000 m) a Yulongxi (4.000 m), passant pel pas de Yulongxi (4.500 m)
La satisfacció de la feina ben feta.La realitat d’un altre món que fa pensar… i molt!NO va ser GOLUna dutxa ja ens feia falta…La immensitat d’aquestes muntanyes dóna ales als ulls.
El Minya Konka ens guaïta encuriosit i ens enviaria una bona calabruixada…
LA SATISFACCIÓ DE LA FEINA BEN FETA!
La màgia del lloc i del moment
De Yulongxi (4.000 m) al llac de Langgatso (4.500 m).
Partim de bon matí després d’haver-nos aixecat amb les tendes ben gelades.
Per arribar al llac haguèrem de pujar fins als 4500 m, la pujada permet contemplar imatges espectaculars de la serralada del Minya Konka. El camí és empinat però senzill i per primera vegada durant el trekking ens trobam amb turistes xinesos que fan una pujada a cavall.
entre dones va la cosaun somni
Una amiga de na Maria
Pujada al monestir Kargyupa (3.750 m) 7 km.
En davallar del llac agafàrem un transport local que ens dugué fins al poble de Tsemed per una cargolada pista de muntanya.
Al pas de Tsemed
En deixar els cotxes torna a començar la marxa
Festa!Dues imatges: el principi i la fi …
Pujada al camp base de Nama (2) i tornada a la civilització de Shangmujucun
Després de dormir ben a pler de bon matí, amb algunes baixes, partírem per amunt per acostar-nos a les glaceres de Minya konka (4.750 m), caminàrem aproximadament 8 km.
El riu davalla valentarribam al camp Nama 1, avui en dia no s’empra però encara hi ha materialAl camp base Nama 2 hi trobàrem una expedició de xinesos.El grup Kabreta amb el Minya Konka al darrere 👏🏿👏🏿👏🏿👏🏿👏🏿👏🏿Fita aconseguida!!!!L’amo entre totes les dones.2 amics màgics!
Nets amb cervesa i coca cola
En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses només a l’abast dels atrevits! MOLT BONA FEINA EQUIP!
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
“Torno de la dolçor de les muntanyes i de veure el mar blau de dalt dels cims: tot era ple de llum i alegria; pels plans brillaven tremolant els rius.
Tot era prop i lluny, i tot tenia com una resplendor d’eternitat; aquell repòs que l’ànima somnia per quan aquest camí s’haurà acabat.” Joan Maragall
VIDA A SICHUAN
I S’ACABÀ LA MUNTANYA I ANÀREM A CERCAR COM VIVIA LA GENT DE LLUNY
un món nou comença a obrir-se: GONNGA TEMPLE (Shangmujucun)Un partit ben particular
Duwuque un lloc que deixa de manifest la juguera de la natura
Aquí tothom es mescla.
Deixam el Tibet i toca un viatge llarg, molt llarg cap a la prefectura de Leshan.
Turisssstes a Jieyingting
EL MONT EMEISHANTemple de WANNIAN
NO NECESSITAM CAP PARAULA
EL GRAN BUDA DE LESHAN
UN GRAN DINAR AUTÈNTICHUANGLONGXI, comença la festa boja de l’aigua
Bocabadats quedarem d’aquest costum festiu per acabar amb la sensació de calor i humitat del lloc
mon pare sempre va tenir ganes que el passejassin en un carretó (vagi per ell!)
Perquè ho repetirem !!!serà per gent
Visita a Dujiangyan, construcció que forma un sistema de reg des de fa més de 2000 anys i que té com a principal objectiu prevenir de les inundacions a Chengdu.
eessssstranyes orellesuna fantasia
Qingchengshan, un dels bressols de la religió Taoista a la Xina (qingcheng, significa muntanya verda).
“si camines tot sol aniràs més ràpid, si camines acompanyat arribaràs més lluny“
Decepció manifesta: no podrem veure els PANDES en llibertat, fa massa calor i estan dins cambres de vidre AMB AIRE CONDICIONAT.
i COMENÇAM LA TORNADA: I tinguèrem de nou sorpresa! perquè una tempesta ens va tornar provocar un retard i vàrem perdre el vol de HANGZHOU
visita inesperada a la ciutat de Hangzou per fer temps, cosa que ens permeté gaudir de l’avinentesa.
I tot arriba …
Adéu a mil mirades, olors i colors d’un altre món
Actors:
Joan Miquel, Joan Totsol, Albert, Tomàs, Eva, Antònia, Tene, Marilén, Tomeu, Manela, Tià, Antonyita, Maria, Carmen, Antònia Calvo, Miquel, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Nǐ hǎo a tots i totes, com ja sabeu sóc home de poques paraules però Aquest pic, no me puc aguantar més Referent a na Marga 干得很好，非常感谢, Andreu 我不会原谅你抛弃我, Tene 永远不要停止微笑, Miquel 你像熊猫一样打呼噜，但我很高兴和你共用一个房间。Manela 唯一有胆量去西藏游泳的人, Tomàs 花人, Antoniassssss 没有你，这将不再是同样的旅程, Tià 总是愿意帮助你, Marilen 有着钢铁般道德的女孩, Joan 感谢您的太极拳课程, Carmen 你说得我头晕了，一个吻, María 哇，你的体力比我好, Tomeu 祝贺昨天, Eva 来自半岛的女孩 但如果你感觉不好，下次旅行就会更好。
Teníu amb compte que el meu Xinès no és perfecte i el Mallorquí tampoc 很高兴和你一起旅行，很快再见
Itinerari: Boquer – pas de sa Bretxa – penyal Roig – Morral – coll de la Clo – Font de ses Jonqueres – “Ull de poll de la creueta” – coll de la Creueta – penya del Migdia, mirador del Colomer
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).
Temps aproximat de l’activitat⌛ : 6 hores. Llargada 🚶♀️: 9 km.
Desnivell acumulat aproximat:🔼755 m. 🔽 742 m. Alçada màxima ⛰ 353 m.
Aquesta ruta transcorre per ses contrades de Pollença.
Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana. La ruta fou intensa.
Des de Boquer ens enfilàrem a la serra pel pas de sa Bretxa, la qual cosa ens va demanar posar molt de seny perquè a dia d’avui es troba molt desfet. Un cop superat, crestejàrem la serra del Morral o d’Albercutx.
Anàrem a cercar el coll de la Clo per posar la vista a la rosseguera de la font de ses Jonqueres i d’allà, qual Kabretes, cercàrem el millor camí per tocar el mar i mossegar s’ull de poll.
Desférem les nostres passes fins al coll de sa Creueta i d’allà anàrem a cercar el pas que ens pujà a la penya des Migdia i ens acostà al mirador des Colomer.
Els paisatges oberts cap el mar i els cingles emblemàtics que tinguérem a l’abast, afegit al tacte de la roca nua i la saladina del mar de ben segur no va decebre a ningú.
Actors: Patri, Antònia, Andreu, Sergio, Ulises, Miquel, Tomeu, Carmen, Patri, Mia, Sart, Maria, i jo mateixa, sa kabreta major.
A final de juny, mentre d’altres anaven de festes, foc i bruixes, nosaltres posàrem la passa a terres del Pirineu de França a la zona de la Catalunya nord per gaudir dels seus gegant a l’Alta Cerdanya i al Capcir.
Tinguèrem com a base d’operacions una caseta a Formigueres on poguerem gaudir de valent de la seva gent i l’essencia de la flama del Canigó. i posàrem la passa al cim més alt dels Pirineus Orientals, el Carlit (2.921m) i a la serra del Capcir, Pic Madrès (2.459m) i Roc Negre (2.456m). El primer dia férem una circular per la serra del Madrés des del refugi dels Estagnols.
El Roc Negre és una muntanya de 2.457 metres d’altitud del límit entre les comunes de Censà, Mosset i Noedes, tots tres de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Als seus peus, al sud-est, es troben els anomenats Estanys de Noedes, cantats al Canigó per Jacint Verdaguer, el Gorg Blau i el Gorg Estelat.
El roc de Madrès de 2.469 metres és el cim més elevat del massís de Madres, i es troba la mateixa carena que el roc Negre.
La Pica del Carlit, és una muntanya de 2.921 metres d’altitud del terme comunal d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l’Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. Es la muntanya més alta de tota la Cerdanya i de la Catalunya del Nord.
Per pujar al Carlit passàrem per una desena de petits llacs d’origen glacial. La ruta començà al gran embassament de les Bulloses i pujàrem per la zona lacustre fins al coll Colomer, després progressàrem per l’aresta tot fent alguna petita grimpada que el vent va posar la banya a fer-la un poc més difícil, i acabàrem coronant la muntanya més alta de la Cerdanya i del Pirineu Oriental.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Alomar, Patri, Pere, Sart i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Itinerari: Ermita de sant Llorenç – Lloc de sa Calobra – pas d’en Maiol – ses Estepes – encletxa de ses Estepes – ses Ferles – Ermita de sant Llorenç
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 4. (v. nivells de dificultat).
Temps aproximat de l’activitat⌛ : 5 hores. Llargada 🚶♀️: 6 km.
Desnivell acumulat aproximat:🔼705 m. 🔽 742 m. Alçada màxima ⛰ 354 m.
Aquesta ruta transcorre per ses contrades de sa Calobra i Tuent
Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana. La ruta fou intensa.
Caminarem antics camins de ferradura que ajudaren a les comunicacions dels nostre avantpassats i férem passos antics aferrats als cingles. Després de pujar a ses Estepes ens vàrem entretenir a davallar per l’encletxa de les seves dues mamelles.
Una vegada a la torrentera posàrem l’ull a ses Ferles on gaudírem de l’espectacle de mar i roca que el racó ens regalà.
La tornada fou feixuga, tot posant rumb al sud i enfilant l’ermita de sant Llorenç, però la gaudírem jugant a fer els passos i passets que ens regalà l’orografia del lloc.
Els paisatges oberts cap el mar i els cingles emblemàtics que tinguérem a l’abast, afegit al tacte de la roca nua i la saladina del mar de ben segur no va decebre a ningú.
La verticalitat és manifesta
Actors: Patri, Monika, Antònia, Tene, Joan Carles, Ulises, Manela, Maria José, Carmen, Patri, Mia, Sart, Alomar, Xisco, Carmelo, Lina, Jesús, Alarcón, i jo mateixa, sa kabreta major.
A primers de maig ens posàrem en marxa per conèixer l’alta muntanya d’una manera diferent, i tal i com si fossim en temps dels bandolers ens férem a les seves terres a dalt d’un cavall.
Els dies abans havia nevat de valent a la zona i haguèrem de fer alguns canvis a l’hora de dormir i… sabèrem llavors què era fer nit a un cortijo.
Estanys, rierols i pastures, combinats amb les altes muntanyes nevades i el cel infint ens regalaren una experiència idíl·lica.
El nostre sòtil fou el pico Alcazaba que, amb 3.371 metres, és el cinquè cim d’Espanya, pel que fa a l’alçada, darrere el Teide, el Mulhacén, l’Aneto i la Veleta.
Grau de dificultat🥾: Moderat, Nivell 4 (v. nivells de dificultat).
Encalentint A punt per sortir de Trevélez..
Aquesta activitat ens vestí l’ànima per sempre amb nou amic.
Qualque vegada fa falta davallar i ajudar al nostres amicsL’estampa és brutal
I un grupet partírem a peu cap a l’Alcazaba
Cap al cim falta gentEL CORTIJO QUE ENS VA PERMETRE FER NIT UN POC MÉS CALENTETS!Qui ha dit que existeix l’estrès!
Curritas!!
tant, tararatantan, tararantantantan!!!
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Els cavalls !! i , Andreu, Tomeu, Rocio, Elisabet, Antonio, José Antonio, Marilén, Albert, Cristina i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Un gaudi amb molts de Guaus!!!
Tot comença amb una primera passa
S'estan carregant els comentaris...
Aquest web fa servir cookies per oferir, avaluar i millorar el servei ofert als nostres visitants. És important que conegui què són les cookies i quins tipus utilitzem. Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la pàgina "Política de cookies".
