All posts by Kabreta grossa

20-04-2024 Escalons, cordes i pedres d’un Gegantot

Itinerari: Zona raiguer, Lloseta

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat). S’han de fer 3 rappels i remuntar un pas per la qual cosa és necessari dur casc, arnès, descensor, material de remont i baga d’ancoratge.

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 7 hores. Llargada 🚶‍♀️: 7 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼728 m. 🔽 792 m. Alçada màxima ⛰ 815 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de Lloseta.

Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits d’una de les muntanyes bessones de la nostra Tramuntana. La ruta fou intensa.

Anàrem a cercar el pas de sa Corda que remuntàrem.

Arribà el moment de fer cim i després de passar per la cova de s’Alfàbia aventurar-nos a volar per avall del cim.

Per acabar la ruta anàrem a cercar les parets i els blocs espectaculars de pedra de s’Esllavissada.

Els paisatges oberts cap el mar i totes les serres i serretes de Mallorca, amb l’afegitó del tacte constant de la roca nua de ben segur no va decebre a ningú.

La verticalitat és manifesta

Actors: Curro, Tomàs, Toni, Joan Biel, Patri, Mia, Marga Sart, i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

Pasqua 2024: Toubkal i desert d’Erg Chebbi

Tot arriba i, a la fi, després de anys d’entrebancs, ses Kabretes aconseguirem posar de nou la passa a terres berbers.

Marraqueix en espera de nit i ens regala una imatge que fa palesa la il·lusió que tots sentíem per viure els dies.

La primera fita, l’alt Atles , la segona les terres d’en Hassan i el desert d’Erg Gebbi.

ASCENSIÓ HIVERNAL AL DJEBEL TOUBKAL ( 4.167 m.)

Imlil, on l’escena canvia completament: les motos ara són ases, la terra àrida canvia per rius, els renous es converteixen en silenci. Els pobles ínfims i les muntanyes es fonen en una sola imatge.

La il·lusió és manifesta
De camí a l’aventura.
Les cares expliquen moltes coses
una mirada enrera

I tot arriba, el matí es presenta ben fred i ventós. L’equip Kabreta és a punt!

les condicions metereològiques demanen un punt d’esforç extra.
el cim no es veu però i és!
I la immensitat fou nostra!

Per davallar cercàrem l’alternativa del cim del Tibheirine (3.887 m.) on el 1969 s’estavallà l’avió fet que malauradament acabà amb la vida de 8 persones.

Tibheirine
QUE REPIQUIN SES CAMPANES !!!!!

I ara toca davallar de nou cap a terres baixes en un matí que torna a ser gelat.

La satisfacció de la feina ben feta.
La realitat d’un altre món que fa pensar… i molt!

En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses només a l’abast dels atrevits.

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

EL DESSERT D’ERG CHEBBI

un món nou comença a obrir-se

Erg Chebbi no és àrid i rocallós sinó que està vestit de dunes que s’alcen orgulloses de la seva bellesa. Potser també una història de vida.

Neixen, totes plenes de vitalitat i energia, gaudeixen de sentir-se creixer, se saben belles i admirades, senten la sensació que el món és seu, potser només tenen indiferència pel que els envolta, però el vent és caparrut i estan predestinades a tornar humils.

Quan el vent té una direcció dominant, les dunes adquireixen la forma d’una C amb la part convexa en contra del vent dominant. Aquestes dunes generalment avancen, empeses pel vent. Les dunes petites atrapen les més grosses, amb les quals van fusionant i augmentant de mida. Quan la duna arriba a una grossària significativa, més de 4 a 6 m, comença a desprendre’s major quantitat de material per les dues puntes de la C, donant origen a noves dunes menudes, les quals, essent més ràpides que les grosses, es van allunyant de la duna mare.

I com que n’Alomar sempre fa els anys …: Festa!

una fantasia

Un lloc per dormir i mil imatges

Arribes, amb el teu nom de cascada que corre a banyar-se al mar, petit Ézaro, i ens trobes aquí, en les aigües de la resistència. Aquests dies especialment, però també dies, mesos, vides abans. I així serà tants anys i vides després. Perquè la resistència és una forma de vida, Ézaro, estranya i del tot lògica a la vegada. És un testimoni que ens passem de mà en mà, un secret que canten les àvies que cusen amb corall xarxes de paciència al fons del mar, una recepta que fan arribar a joves mariners que més amunt improvisen una balsa amb enginy i quatre fustes mal tallades. De vegades és en sentit contrari, i són els joves mariners els qui fan arribar el recordatori, la paraula clau, la pregunta de seguretat, a les àvies del fons del mar. No estic parlant-te de política, només. Et parlo d’això de viure, si és que és alguna cosa diferent.

i mil mirades, olors i colors d’un altre món

Actors:

Alomar, Patri, Xisco, Rosa, Eva, Cati, Tene, Joan Biel, Sart, Emilio, Lydia, Antònia, Miquel, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa

Kabretes de Ramadam

Un gaudi amb molts de Guaus!!!

Tot comença amb una primera passa

16-03-2024 Integral serra de la Coma i Cuculla – passos del Llençol, Alls i Moleta

Itinerari: Vall d’en Marc- font d’en Picassa – pas des Llençol – pas dels Alls – Cuculla de Fartaritx – pas de sa Moleta -serra de la Coma – coll d’en Patró – Ermita del Roser Vell

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 7,5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 9,75 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼688 m. 🔽 742 m. Alçada màxima ⛰ 711 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de Pollença.

Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana. La ruta fou intensa.

La ruta no és circular, començàrem a la vall d’en Marc i acabàrem al poble de Pollença.

Anàrem a cercar sa Cuculla de Fartaritx tot encamellant-nos als cingles fent passos i passets.

Arribà el moment de començar la integral fora camí per les crestes de la serra de sa Coma, i jugàrem amb la roca inventant pujades i davallades per tots els llocs accessibles.

Acabàrem la ruta pel coll d’en Patró que ens dugué fins a Pollença.

Els paisatges oberts cap el mar i les serres emblemàtiques del N i NE, amb l’afegitó del tacte constant de la roca nua de ben segur no va decebre a ningú.

La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Carmen, Alomar, Paulino, Aida, Paqual, Xisco, Manela, Tomàs, Tene, Marilen, Xavi, Lydia,i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

17-02-2024 Sa Crivelleta i ses Truges

Itinerari: Femenia – coll Ciuró – coll des Vent – Lavanor – sa Crivelleta – pas de sa Bassa – coma des ses Truges – coll des Vent – coll Ciuró – Femenia

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 8 hores. Llargada 🚶‍♀️: 15,5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼760 m. 🔽 792 m. Alçada màxima ⛰ 677 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades d’Escorca.

La ruta és intensa i transita per paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana.

Comença i acaba al camí de ferradura de les finques de Femenia Vell i Nou.

Anàrem a cercar sa Crivelleta tot transitant per relleus irregulars en terres de carst.

Cercàrem el pas de sa Bassa per fer-nos amb el llit del torrent de Mortitx just a l’aguait del Bec d’Oca.

Per arrodonir la jornada seguírem per la llera del torrent Fondo fins a variar el rumb cap al NW, paral·lels al mar, per fer la pujada cap a sa coma de ses Truges.

Desférem el camí per anar cercar al coll Ciuró i desfer el camí iniciat de bon matí.

Les grimpades i desgrimpades del dia ens demanaren de posar el seny a la nostra progressió.

Els paisatges salvatges i capritxosos de la ruta, l’espectacularitat del nostre carst i la bellessa de les finques transitades pagaren la pena l’esforç!

La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Carmen, Poppis, Maria José, Sergio, Alomar, Paulino, Aida, Mònica, Antònia, Yoli, Òscar, Joan Biel, Miquel, Manuel, Paqual, Mònica, Fabi, Patri, Ulises i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

27-01-2024 Els cingles del puig des Coll des Jou (s’enclexeta i s’encletxa)

Itinerari: Tunel de Monnaber – coma de son Torrella – pas de s’Encletxeta – coll de l’Ofre – es puig des Coll des Jou – cingles del Puig des coll des Jou – puig de na Maria – GR221 – coll de l’Ofre – pas de s’Encletxa (sa vaca) – tunel de Monnaber.

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 7 hores. Llargada 🚶‍♀️: 14,5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼620 m. 🔽 641 m. Alçada màxima ⛰ 1.047 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de Bunyola i Escorca.

La nostra ruta va partir de la coma de Son Torrella cap al coll de l’Ofre passant pel divertit pas de s’Encletxeta.

En arribar a la zona coll d’en Poma deixàrem de tenir camí definit però el cercàrem per anar conseguint fer la pujada al puig des Coll des Jou..

La tornada la fèrem per la vessant NW literalment amb potes de kabreta, passant pel cingles del puig, per això agafàrem la cornisa que transcorre enganxada a les parets del penya-segat. Inventàrem passets que si bé són evitables no deixen de ser divertits.

Per arrodonir la tornada pujàrem per fora camí per la paret NW del puig de na Maria i després passàrem pel pas de s’Enclexa (anomenat antigament de sa Vaca).

Les grimpades, encara que segures, alguna fou exposada i ens demanà de posar el seny a la nostra progressió.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç per les excepcionals vistes del cor de la serra.

La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Carmen, Poppis, Maria José, Sergio, Tene, Tià, Joan, Cristina, Maria, Lydia i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

23-12-2023 Galatzó, canal des Cingle Gran i forat des cul des Bisbe

Itinerari: sa Font des Pi – es Cigle Gran – Puig de Galatzó – GR221 – es Forat des Bisbe – sa Font des Pi

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 3,5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼508 m. 🔽 5206 m. Alçada màxima ⛰ 1027 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de Puigpunyent, Estellencs i Calvià.

Anàrem a cercar la rosseguera que ens acostà a la part més al ponent del Cingle Gran i pujàrem al cim grimpant per una canal salvatge que ens oferí unes vistes espectaculars del sud de Mallorca.

Un cop al cim començàrem la davallada pel GR 221 i ens desviàrem cap a l’est per, entre desgrimpada i desgrimpada, anar a cercar les parets del Bisbe.

Per acabar de davallar anàrem a cercar un curiós foradet al “cul” des Bisbe que ens permeté enllaçar amb la rosseguera nord i d’allà al coll des Carniceret.

Les grimpades encara que segures, alguna fou exposada i ens demanà de posar el seny a la nostra progressió.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat i l’a conjunció de mar i roca’excepcionalitat de les vistes que ofereix no deixà indiferent a ningú.

Un grup d’escàndol

La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Alomar, Carmen, Manela, Tomàs, Maria José, Sergio, Marilén, Fabi, Xavi, Patri, Maria, Tene, Tomeu, Joan Biel, Cristina, Mia i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

12-2023 Un pont als Pirineus d’enfora

El pont de desembre posàrem la passa a terres del Pirineu amb vistes a França i Espanya: Navarra, França (Nova Aquitània) i Osca.

Tinguèrem com a base d’operacions els Refugi de Belagua i d’allà férem les rutes que el temporal d’hivern ens va permetre.

La Pakiza de Linzola és la muntanya que separa les valls de Belagua i Zurita i arriba a una alçada de 2.105 m. Malauradament les condicions de la neu no ens permeteren fer cim i aturàrem la pujada als 1.600 m. al Collado de Larreria.

El pic d’Orhi és el primer dos mil del Pirineu de Navarra, amb una alçada de 2.019 m. és conegut com el rei d’Irati. Aquí haguèrem de lluitar contra neu i ventisca; i tot i que el vent ens espitjava de la cresta el férem ben nostre.

La idea del tercer dia era pujar el pic Anie però una vegada més el temps no ens ho va permetre, així que després d’arribar fins a la Pierre de saint Martin tornàrem a davallar cap a la comarca de Jacetania , en concret a la Selva Oza i férem una ruta pels meandres del riu Aragón Subordán al circ nevat de Aguas Tuertas.

El dia que feia quatre si bé el temps va millorar els núvols varen quedar ben aferrats a la muntanyes, tot i això ens dirigírem cap a Linza per fer-nos amb el Petrechema de 2.371 m.

En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses del temporal de fred i neu

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

Actors:

Joan, Alomar, Patri, Pere, Lina, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa

Kabretes serioses

Un gaudi amb molts de Guaus!!!

Tot comença amb una primera passa

25-11-2023 Es Queixal de Tuent i es pas des Forat

Itinerari: Es Vergeret – GR 221 – coll de na Polla- es Queixal – coll de na Polla – pas des Forat – Torre des Forat – es Vergeret

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat). Per davallar al Forat, si bé hi ha les piquetes que empraven els pescadors, es millor assegurar la passa fent ús de la corda per la qual cosa és necessari dur arnès, descensor, baga d’ancoratge i puny o tibloc.

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 4 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼417 m. 🔽 396 m. Alçada màxima ⛰ 339 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de sa Costera (Tuent).

Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana. La ruta és curta però intensa.

Començàrem i acabàrem amb camins de ferradura de la zona sa Costera.

Pujàrem fins al cim del Queixal de Tuent.

Les grimpades encara que segures, alguna serà exposada i ens demanà de posar el seny a la nostra progressió i assegurar amb una corda.

Després de fer-nos amb el Queixal, on ens teníem ganes d’alçar el vol, tornàrem per avall cap a la paret des coll de na Polla, per anar a cercar el “Corc” que amaga el pas des Forat.

Una vegada travessat el Forat arribarem fins al mar. Després de sonmiar que érem peixos, va tocar remuntar el forat fent ús del material de seguretat per evitar qualsevol ensurt. Un cop a dalt posàrem la passa al tirany que ens acostà a sa torre des Forat i que ens tornà al lloc de partida.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat i la conjunció de mar i roca no deixà indiferent a ningú.

Un grup d’escàndol

s’intueix la feina …
La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Ana, Alomar, Miquel, Carmen, Manela, Tomàs, Antònia, Sebas, Martín, Curro, Lina, Patri, Rosa i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

21-10-2023 La Pedra que llepa la mar.

Itinerari: Mirador de ses Barques – Balitx d’Avall – coll de Biniamar- sa Costera – sa Pedra que neda – coll de Biniamar – Mirador de ses Barques

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 17 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼985 m. 🔽 985 m. Alçada màxima ⛰ 445 m.

Aquesta ruta transcorre per Sóller, Fornalutx i Escorca.

Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana.

Començàrem i acabàrem amb camins de ferradura de la zona de Balitx i sa Costera.

A poc a poc passàrem dels camins als tiranys i d’aquests a les cornisses on férem passos i passets.

Les grimpades, encara que segures si si posa esment, són exposades i ens demanarà de posar el seny a la nostra progressió.

Després de fer-nos amb la Pedra on en Toni de ca’n Xoroi anava a pescar oblades amb son pare, on llepàrem el mar, tornàrem per amunt anant a cercar els peus de sa torre de na Seca.

Un cop a l’ombra de la torre tornàrem cap al coll de Biniamar per fer el camí de tots els Balitxs.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat, la conjunció de mar i roca, i el trànsit pel lapiaz no deixà indiferent a ningú.

Un grup d’escàndol

s’intueix la feina …
La verticalitat és manifesta (quasi semblam presències)
sense paraules

Actors: Joan Biel, Andreu, Mia, Ana, Mar, Alomar, Monika, Miquel, Mut, Poppys, Carmen, Manela, Tomàs, Marilén, Cati, Fabi, Nigorra, Lina i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

16-09-2023 Puig de ses Vinyes, cara sud.

Itinerari: Refugi Antoni Caimari (crta MA-10 km 31,7) – puig de ses Vinyes (1.108 m) – serra de Turixant- tunel del Gorg Blau – Refugi Antoni Caimari

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5,2 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼502 m. 🔽 625 m. Alçada màxima ⛰ 1.108 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades d’Escorca.

Pujada per la via directa sud al puig de ses Vinyes i davallada per la cresta de Turixant.

Des del refugi travessàrem la carretera i anàrem a cercar la falda del nostre objectiu. Anàrem pujant entre càrritx i pedra solta fins que a poc a poc començàrem a posar alçada a les nostres botes.

Transitàrem per una bella cornisseta i fèrem passos i passets per enfilar-nos fins al cim. Qualque grimpada exposada ens demanà de posar el seny en la nostra progressió.

Davallàrem del cim per la Serra de Turixant, tot jugant amb el lapiaz per dirigir-nos a la presa de l’embassament del Gorg Blau.

Un recorregut que ens va dur a la vista un 360º de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat, no deixà indiferent a ningú.

Qualsevol voldria un terrassa com aquesta …

s’intueix el cel
La verticalitat és manifesta
Començam la davallada de cap a la serra de Turixant
una mirada a la muntanya veinada
Jugant amb les crestes i crestetes de Turixant
una imatge de sa guarda cap a un descans merescut

Actors: Joan Biel, Andreu, Mia, Ana, Sart, Alomar, Tene, Miquel, Mut, Carme, Carmen, Toni i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa